1ª PART (de Nord a Sud)



El primer objectiu ciclístic d'aquest viatge era creuar el Marroc de Nord a Sud, travessant transversalment les 3 carenes muntanyoses principals del país, primer l'Atles Mitjà, després l'Alt Atles i finalment l'Anti Atles, fins arribar a les dunes de Tinfou, més enllà de Zagora, a les portes del Sàhara. Gairebé 1.000 kms i més de  12.000 metres de desnivell positiu en 16 dies de pedaleig, saltant colls i muntanyes emmarcats en un paisatge impressionant i increïblement canviant, des dels frondosos i humits boscos de cedres fins a un paisatge lunar, dominat per la roca despullada on no hi creix ni la mala herba.





El primer dia de pedaleig, de Fes a Ifrane, malgrat fer 70 kms i 1.400 metres de desnivell positiu acumulat, va ser una etapa d'enllaç, doncs és a partir d'Ifrane, que ens vam endinsar a l'Atles Mitjà, una enorme carena muntanyosa amb cims de més de 3.000 metres i frondosos boscos de cedres, conífera de gran bellesa i majestuositat, molt característica d'aquesta regió i que conforma un paisatge molt allunyat de la imatge que tenim del Marroc.



El cedre és un arbre molt majestuós
Tot i la seva espectacularitat és una zona amb molt poca infraestructura turística (exceptuant les rodalies d'Ifrane), però tot i això, els dies que vam rodar per aquest massís, no vam poder desplegar la nostra tenda ja que les famílies berbers que habiten aquesta regió ens van acollir a les seves llars i, malgrat la seva humilitat i pobresa, ens van tractar a cos de rei, sense demanar mai res a canvi.

Hospitalitat berber









Cuina tradicional berber
De fet, l'única vegada que els hi vam voler pagar alguna cosa, ja que ens hi vam estar un dia i mig (que no volia parar de ploure!) dormint i menjant exquisit cuscús, tajine i harira, es van negar rotundament, i això que eren d'allò més pobres (només en sentit material!) i vivien en una humil caseta sense cap paret ni habitació, menjant i dormint al terra. La seva hospitalitat i generositat ens va arribar molt endins.


Aquí dins hi viu tota la família !!

Impressionants boscos de cedres de l'Atles Mitjà

El Marroc o la Vall d'Aran??


Una vegada més vam gaudir de l'hospitalitat berber

Quan la nit ens començava a caure al damunt i buscàvem un lloc on plantar la tenda, la família del Mohamed també ens va acollir i ens va convidar a sopar com si fóssim de la família. Tot i que la comunicació fou difícil vam estar molt a gust. 





La Yémena preparant creps berbers


La Yémena ens va preparat una espècia de creps berbers per esmorzar i, a més a més, ens en posà uns quants a la motxilla per dinar!! 









Espectacular panoràmica de l'Alt Atles des de l'Atles Mitjà

Després d'interminables boscos de cedres vam deixar enrere l'Atles Mitjà i ja treia el cap, al fons, la imponent serralada innivada de l'Alt Atles, cap a on ens dirigíem a llom de les nostres bicicletes.








Al fons, l'Alt Atles
Altiplà de transició entre l'Atles Mitjà i l'Alt Atles
Ja el tenim aquí !

Coll de Jaffar

Al saltar el Coll de Jaffar ja vam entrar de ple a l'Alt Atles, endinsant-nos en el feréstec i espectacular Circ de Jaffar, rodejat de cims de més de 3.000 metres i esquitxat per cedres centenaris.






Entrant al Circ de Jaffar

Circ de Jaffar

Bona panoràmica del Circ de Jaffar i la pista d'on veníem


Vetustos cedres esquitxen el paisatge



Aquest primer dia dins de l'Alt Atles va ser una espectacular etapa de més de 80 kms i gairebé 1.600 metres de desnivell positiu acumulat, passant pel Circ de Jaffar i arribant a Tagoudite, rodant per pistes i carreteres secundàries en mal estat.


La bellesa de l'entorn recompensa l'esforç


L'esforç però, es va veure sobradament recompensat per la bellesa de l'entorn, salvatge i solitari. Només alguns pastors berbers es van deixar veure durant tot el dia.






Paisatges de postal


Durant la travessa de l'Alt Atles, a diferència de l'Atles Mitjà, vam dormir sempre en albergs ja que en aquesta zona del Marroc hi ha suficients allotjaments per poder planificar-se les etapes en funció d'aquests, tot i que a vegades això t'obligui a realitzar etapes de força duresa.


Apurant les últims raigs de sol

A més a més, per aquestes muntanyes a finals de novembre les temperatures mínimes durant la nit a vegades baixaven dels 0 graus. Les poques hores de llum combinades amb les llargues etapes, ens obligaven molts dies a apurar el pedaleig fins a última hora.


L'espectacular geologia de l'Atles

A mesura que penetràvem a les entranyes de l'Alt Atles i anàvem cap al sud, les muntanyes se'ns mostraven més despullades i ens ensenyaven les seves cicatrius més íntimes, fruit de milions d'anys de compressió i erosió.
  
Els colors de l'Atles
Poble berber



Els petits pobles disseminats per l'Atles encara mantenen l'aspecte tradicional amb les seves petites i humils cases de fang i la seva economia basada en les terres i el bestiar.
Coll de Tizi Timicha








Cada vegada més al bell mig de l'Alt Atles, anàvem guanyant alçada, la neu feia acte de presència i les temperatures anaven baixant.

A cotes altes el fred es feia notar

Cases de fang camuflades amb l'entorn
Noia berber
Dones berbers amb roba tradicional
Anfgou, poblat berber de muntanya

Poblat berber totalment mimetitzat amb l'entorn
Les dures condicions en que viuen els habitants dels pobles berbers de les muntanyes de l'Atles, alguns d'ells sense aigua corrent, ni electricitat, ni cap de les comoditats a les que a Europa estem tan acostumats, ens recorden que avui en dia, i molt a prop de casa nostra, hi ha gent per als que el dia a dia és una lluita constant per a la supervivència.



Condicions extremes en pobles a gairebé 2.500 metres d'alçada
A cotes altes la neu ja ho cobreix tot
Dura ascenció al Coll de Tizi n'Tilmi
Arribant al Coll de Tizi n'Tilmi (2.660 m)
Pastor al Coll de Tizi n'Tilmi (2.660 m)
A les baixades el fred ens obliga a anar ben tapats
Pobles berbers ja al novembre coberts per la neu



Servei d'assistència tècnica en carretera

Durant tot el viatge al Marroc, l'afluència de nens al passar pels petits pobles, és una constant. De ben segur que amb la bicicleta crearem força expectació i curiositat i, normalment, només ens saludaran efusivament a la vegada que ens regalaran somriure transparent.




Intrèpids ciclistes berbers
Només en alguna zona de l'Alt Atles més acostumats a veure passar ciclistes, us podeu trobar els nens i nenes amb actituds una mica agressives demanant-vos qualsevol cosa, conseqüència de la reprotxable actitud de molts turistes europeus d'anar regalant caramels i bolígrafs a tort i a dret, cultivant així una confusió de la canalla entre els turistes i els reis mags.


L'amabilitat de la gent és la nota predominant

Ascensció al Coll de Tizi n'Ouerz

Des del poble d'Agoudal, situat al cor de l'Atles a 2.400 metres, vam agafar una pista que va ascendint per una espectacular i solitària vall i que ens havia de portar fins al Coll de Tizi n'Ouerz, a 2.917 metres d'alçada, per saltar desprès a la coneguda vall del Dades.






El primer coll, el Tizi n'Timdouine, al fons.


Abans d'arribar al Coll de Tizi 'n Ouerz vam saltar un primer Coll, el Tizi n'Timdouine, a 2.800 metres d'alçada i ja vam començar a tenir problemes a causa de la neu i el fang que hi havia a la pista.





Uff com pesa !


A mesura que seguíem pujant, la pista estava més impracticable, fins que finalment, en uns plans amb molta acumulació de neu, a només 100 metres de desnivell del coll, però a uns 5 kms de distància, vam haver de girar cua i tornar al poble d'Agoudal



 
Altiplà a on vam haver de girar cua
Tornant pel mateix camí amb la llum del capvespre
Poblet fantasma a 2.500 metres d'alçada
Aprofitant els últims raigs de llum
De nou al poble d'Agoudal

Alberg d'Ibrahim, a Agoudal (2.400 m d'alçada)
L'endemà, després de l'intent fallit del dia anterior de saltar a la vall del Dades, i després d'haver menjat i descansat d'allò més bé a l'Alberg d'Ibrahim, a Agoudal, tornem a cavalcar les bicis, però aquesta vegada cap al Coll de Tizi n'Tirherhouzi, a 2.680 metres, per anar després cap a les Gorges del Todra, espectacular congost a on ja hi havíem estat el 2008, però que ara ens tocaria repetir ja que el dia abans la neu ens havia impedit saltar cap a la vall del Dades. Que hi farem, ho deixarem per una altra vegada... Insha Allah !


Coll de Tizi n'Tirherhouzi (2.680m), l'últim gran coll abans de baixar cap a la cara sud de l'Alt Atles
Toumliline
A mesura que avançàvem cap al sud, la vegetació anava desapareixent
A l'Atles, la roca despullada és un llibre obert per als geòlegs
Els nòmades sobreviuen en les condicions més hostils
Nòmada berber
El senzill i acollidor albeg Tafouyt


Abans d'endinsar-nos a les gorges del Todra ens vam allotjar a l'alberg Tafouyt, al poble de Tamtatouche, portat per uns encantadors germans que ja coneixíem del 2008 i dels que en teníem un molt bon record.
                                                    
De nou a les gorges del Todra



Malgrat ja haver-hi ciclat feia 4 anys, no ens va fer res tornar a passar per les impressionants gorges del Todra, doncs és un d'aquells paratges que et deixen sense alè.






Endinsant-nos a les gorges del Todra
Les impressionants parets a les gorges del Todra
La roca és la protagonista a les gorges del Todra


Tram final de les gorges del Todra


El tram final de les gorges és molt estret i s'acaba de cop, desembocant a l'immens oasi de Tinerhrir. Vam tenir la sensació de sortir de les entranyes de la Terra i aparèixer al paradís, rodejats de palmeres i fruiters, acaronats per un aire càlid i embriagador. 

Les gorges del Todra desemboquen al immens oasi de Tinerhir


No només les gorges s'acaben de cop, de fet és la mateixa serralada de l'Alt Atles la que s'acaba bruscament, ja que al sortir de l'engorjat es surt també del massís i s'entra en un món molt diferent.






 El miracle dels oasis afavoreix l'aparició de pobles a les seves ribes



Després de força dies passant fred per sobre els 2.000 metres, de cop ens vam trobar a poc més de 1.000 i amb un clima bastant més càlid i un paisatge ben diferent, esquitxat de palmeres i pobles de fang.



Oasi de Tinerhir








Portàvem dies rodant per paisatges gairebé sense vegetació, i pedalar per l'oasi de Tinerhir fou un agradable plaer.


Endinsant-nos a l'Anti Atles









Una vegada creuades les serralades de l'Atles Mitjà i l'Alt Atles, ja només un obstacle ens separava del desert: l'Anti Atles, així que després d'un petit tram de transició ràpidament vam estar de nou rodant entre espectaculars muntanyes.




A punt de coronar el Coll de Tizi n'Tazazzert

De fet aquest massís que estàvem travessant, tot i trobar-se a la zona de l'Anti Atles, és conegut com a Jbel (muntanya) Saghro. És una serralada bastant jove que, fruit de l'activitat volcànica, aparegué sobre l'antiga base de l'Anti Atles, molt més antic i format a conseqüència dels plegaments tectònics.




Coll de Tizi n'Tazazzert, a 2.315 metres
El punt culminant de la pista que creua aquesta serralada és el Coll de Tizi n'Tazazzert, de 2.315 metres, per on ja havíem passat també feia 4 anys. Tot i ser també a finals de novembre, aleshores vam arribar de nit i durant una forta nevada i, a dalt del coll, se'ns va aparèixer, talment com un miracle, un petit alberg on vam passar la nit.



Bona nit !



Aquesta vegada vam arribar encara amb llum i sabedors que trobaríem aquest rústic però acollidor alberg, emplaçat en un lloc tan estratègic i a la vegada tan espectacular.
Malgrat la senzillesa del lloc i el fet de dormir al terra, l'hospitalitat i el cansament acumulat ens van fer dormir com si estiguéssim en un hotel 5 estrelles !


Alberg Tizi n'Tazazzert, a 2.315 metres

Baixant el Coll de Tizi n'Tazazzert

La baixada d'aquest coll és un dels trams més impressionants d'aquesta serralada volcànica. Aquest origen volcànic bastant recent és el culpable de les espectaculars i suggeridores formes del Jbel Saghro, mancat de vegetació però no per això menys atractiu.


Espectacular paisatge d'origen volcànic






Les colades basàltiques erosionades, conformen un paisatge lunar que rarament deixa indiferent.







Durant la baixada vam posar a prova els transportins i les algorges

Malgrat el mal estat de la pista, la baixada del coll de Tizi n'Tazazzeret és un itinerari molt recomanable per a realitzar en bicicleta. Això si... hem de vigilar de no perdre cap alforja!









El paisatge lunar del Saghro raramenet ens deixarà indiferents
 

Apropant-nos a les torres de Bab n'Alí



Una vegada a baix del coll, vam passar per un paratge, no menys impressionant, dominat per les espectacular torres de Bab n'Alí.






Torres de Bab n'Alí
Deixant enrere les Torres de Bab n'Alí

Petits oasis enmig de la desolació



Després de resseguir un tram d'una fèrtil vall, vam arribar a Nkob, bonica i tranquil·la població situada a les portes del desert, al costat d'un gran oasi.





Deixem Nkob i seguim cap al sud


Al deixar enrere el poble de Nkob i seguir en direcció sud, en busca del desert, ens vam endinsar per unes muntanyes encara més solitàries i desproveïdes de vegetació.





Un territori ben hostil




Vam travessar el regne de les roques, perduts hores i hores en la més immensa desolació, rodejats d'un silenci evocador i atrapats per màgia  d'un territori tan bell i a la vegada tan hostil.




La vegetació brilla per la seva ausència
La desolació també pot ser atraient
L'Anti Atles en ofereix evocadors paisatges de postal
La bellesa de la roca

Pedalant enmig del no res
Algunes pistes més aviat són de mal rodar

Un immens oasis cobreix el fons de la vall del  Draa




Per fi vam arribar a la extensa vall del Draa, resseguida per un immens oasi de milions de palmeres a on ens hi vam endinsar, direcció a Zagora.






A dins de l'oasis la vida torna a bategar amb força




A dins de l'oasi la natura no és tant hostil i això ha permès l'assentament dels humans des dels temps més remots.





Construccions tradicionals




Les construccions tradicionals de fang encara són molt emprades en aquestes regions del Marroc.





Camping a Zagora



Portàvem uns dies de poques comoditats, així que  a Zagora vam aprofitar per menjar bé, avituallar-nos i preparar-nos per l'última etapa, un curt tràmit fins a les dunes de Tinfou.







Arribant a les dunes de Tinfou





Després de 15 dies a llom de les nostres bicis en direcció sud, vam arribar per fi a les dunes de Tinfou, a les portes del gran Sàhara, a prop ja de la frontera amb Algèria.



Ja som al desert: primer objectiu complert !!


Havíem assolit el primer objectiu, travessar el Marroc de nord a sud ! Ara ens mancava encara el segon: canviar el rumb i seguir uns 800 kms cap a l'Oest fins arribar a l'Atlàntic, creuant l'Anti Atles encara un parell de vegades més... però això ja són figues d'un altre paner !!



     2ª PART: D'EST A OEST

          

                                                                     INICI  

                                                              


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada